Presentació de Wikiloc

Dijous passat, 30 de setembre, vam tenir l’honor de parlar anb en Jordi Ramot, creador de Wikiloc, rutes del món.

Wikiloc logo En aquesta ocasió, com que érem una colla de frikis, va enfocar la seva presentació en aspectes més tècnics, sobre com està muntada l’aplicació, i sobre el procés d’evolució d’un projecte d’aquestes característiques.

Aquí teniu la presentació d’en Jordi:

I algunes notes sobre la presentació:
En Jordi Ramot és informàtic. Comença a un ajuntament, on descobreix què és això del SIG, i després entra a treballar a Nexus Geografics.

Els caps de setmana, en les seves sortides amb BTT, comença a grabar rutes amb un Garmin de quan els GPS encara eren aparells estranys per a la majoria… i troba a faltar un web on compartir les rutes.

Es va fer autònom. I va tenir prou estones per començar a desenvolupar l’eina que trobava a faltar: Wikiloc.

Al principi, l’eina es va concebre fent servir les eines que es feien servir en desenvolupaments corporatius: Oracle Spatial, servidor d’aplicacions d’Oracle, i un mapserver. Estava enfocada a l’àmbit de Catalunya.

El 2005, apareix Google Maps. Era una aplicació de base potent, ràpida, amb cartografia de tot el món, i amb una API per fer mash-ups! Això fa replantejar el projecte, que comença de nou sobre Google Maps, i es converteix en un projecte d’abast mundial.

El 7 abril 2006 es posa on-line, i s’anuncia mitjançant un missatge a la llista de RedIRIS de GPS. L’endemà al matí ja hi havia 25 usuaris registrats, i 60 itineraris pujats, inclús a la Patagònia!

Sense la API de Google Maps, segurament s’hagués abandonat el projecte. Disposar del software, les llicències, i les dades a nivell mundial implicava mobilitzar massa recursos…

Wikiloc va començar com una eina trilingüe, en català, castellà i anglès. Ara mateix és traduït a 18 idiomes, per voluntaris. La primera traducció de la comunitat va ser a l’Euskera.

El 2008 es signa un acord amb Google, i els continguts són exportats a Google Earth setmanalment. Una bona plataforma de difusió (s’estima que hi ha 450 milions d’instàncies de Google Earth instal·lades), i una bona eina de visualització (el 3D ajuda molt a ‘veure’ les rutes abans de sortir de casa). Com acustuma a passar, la part més feixuga de l’acord no van ser els aspectes tècnics, sinó els legals…

Wikiloc és una aplicació que s’executa al navegador de cada usuari, i accedeix a una plataforma de serveis distrubuïts a la xarxa. Això fa que, amb pocs recursos, l’aplicació sigui molt escalable: moltes coses no passen pel servidor de Wikiloc, i s’aprofiten serveis fantàstics, com per exemple els de geonames per obtenir dades d’alçada (que posa a disposició els models DEM STRM i ASTER).

El procés d’aprenentatge i d’evolució de l’aplicació és… diguem-ho clar: a base d’hòsties. Molts cops el desenvolupador d’una aplicació presuposa quines seran les necessitats dels usuaris… i resulta que “la gent no té les necessitats que tu creus”.

Cal observar el comportament dels usuaris: registrar quins tipus de consultes fan, quines eines i accions són les que realment es fan servir. I tractar de posar-s’ho fàcil.

Anecdotari d’entrebancs:

“Per què no hi ha rutes a Canadà?” Perquè es redirigia cap al subdomini “ca”, i sortia la pàgina en català! La localització s’ha de vigilar, pots despistar països sencers.
L’etern malson del desenvolupador web: com pot ser que la gent encara faci servir IE6!?
Amenaces legals – casos en que t’intenten fer responsable dels continguts que la gent hi posa.
Control d’abusos – algun cas de pujada massiva d’informació sense interès.
Escalabilitat – efecte shashdot. Publiquen a algun mitjà de comunicació, i pugen les visites sobtadament.

Tecnologia emprada:

Llenguatges: Java, Python, Shell scripts.
Frameworks: Struts, Spring, Hibernate.
Llibreries: ImageMagick, GPSBabel.
Base de dades: PostgreSQL, PostGIS.
Servidor aplicacions: Apache Tomcat.
Servidor HTTP: NGINX (minimalista, rendiment òptim).
Sistema Operatiu: Linux (CentOS).
Hardware: Un únic servidor! (EUA, Alemanya).

I entre tantes rutes, com triar les bones? S’ha establert un indicador/rànquing de qualitat que es computa automàticament valorant un conjut de factors: Densitat dels punts a les rutes, quantitat de fotografies, reputació de l’usuari, etc. Les rutes amb puntuació més alta, apareixen abans a la llista de resultats.

I el model de negoci? Es pot viure de Wikiloc? …de moment no, però s’està estudiant la manera de fer-ho, sense traïr l’esperit del lloc ni emprenyar els usuaris: spamejar amb campanyes comercials no sembla la millor manera.