Arxiu d'Autor
Bones pràctiques per dades obertes
El 25 i 26 de novembre de 2015 va tenir lloc a Berlin el workshop Share-PSI [1], de la xarxa per la innovació de la informació en el sector públic a Europa.
En aquest workshop hi havia entre d’altres Arnulf Christl [2], membre fundador d’OSGeo i activista de les dades obertes, que va enviar una sèrie de vuit tuits sobre les bones pràctiques en dades obertes.
Amb el seu permís els hem recollit i traduït per publicar en aquest bloc, bo i conservant l’enllaç al tuit original.
Bona pràctica 0: mai canviis l’estructura dels enllaços de les dades obertes que hagis publicat. En tot cas les publiques de nou i les enllaces o redirigeixes.
Bona pràctica 1: fes que les teves dades es puguin descarregar emprant serveis estàndard.
Bona pràctica 2: comprova que hagis afegit una llicència correcta i internacionalment acceptada de dades obertes.
Bona pràctica 3: Afegeix TOTES les metadades a les teves dades obertes. Publica-les en un format entenedor per màquines i també en HTML llegible per humans.
Bona pràctica 4: fes que els identificadors dels teus conjunts de dades siguin consistents i duradors. Documenta els canvis al llarg del temps.
Bona pràctia 5: escolta els usuaris de les teves dades obertes i ajuda’ls per tal que puguin fer la seva feina.
Bona pràctica 6: publica les dades de localització amb interfícies estàndard i en formats estàndard.
Bona pràctica 7: mai t’atreveixis a dir que les teves dades públiques no són obertes per que has de fer diners venent-les. Es una mentida política.
[1] http://www.w3.org/2013/share-psi/workshop/berlin/
[2] https://wiki.osgeo.org/wiki/Arnulf_Christl i http://metaspatial.net/en/
Escenari per Minecraft amb geodades del món real
En aquest tutorial us mostrem com podeu generar el vostre propi escenari per a Minecraft basat en dades geogràfiques reals.
Minecraft és un entorn de gran popularitat que permet construir escenaris i edificis a base de blocs, i explorar móns en 3D. El joc també inclou altres activitats, com ara l’exploració, la recol·lecció de recursos, l’elaboració d’eines, etc. Minecraft té àmplies possibilitats com a recurs educatiu, ja que es pot utilitzar per a fomentar el treball en equip, ensenyar a planificar i organitzar un espai geogràfic, incentivar la creativitat en la construcció, etc.
La realització de l’escenari requereix del programari gratuït WorldPainter que és un generador de mapes interactius per Minecraft que permet “pintar” paisatges utilitzant eines similars a un programa de retoc fotogràfic. Així podem: escolpir i modelar el terreny, texturitzar amb diferents materials, arbres, neu, gel, etc. Aquest programari és capaç, també, de llegir models d’elevacions del territori i té eines per modelar-los.
Passes:
- Prèviament a l’ús de WoldPainter cal obtenir la part del model digital d’elevacions del terreny que volgueu treballar. Aneu a l’eina INSTAMAPS de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que us permet obtenir la imatge en escala de grisos del territori que caldrà importar.
Aneu a “Fes el teu mapa”, digueu “Més tard”. Cliqueu a la icona que té un símbol “+” en groc on diu “Escollir mapa de fons” i cliqueu a la icona “Model de elevacions”.
Model d’elevacions d’Instamaps
Desplaceu i feu zoom sobre l’àrea que voleu generar el model per a Minecraft i cliqueu a la icona de la càmera fotogràfica que hi ha a dalt a la dreta. Obtindreu així la imatge desitjada que importarem a WorldPainter.
Retall del model de la zona d’interés
(Compte que no quedi bloquejat pel navegador el pop up emergent)
- Obriu WorldPainter i importeu la imatge del model d’elevacions que heu obtingut en el pas anterior.
Importar el mapa d’alçades a partir del model d’elevacions
- En un principi deixeu els valors per defecte (si sou usuaris avançats els podeu modificar per escalar el territori). Baixeu el nivell del mar fins al nivell cero, altrament l’escenari us pot quedar parcialment inundat. A la pestanya terreny escolliu el tipus de material i l’alçada a que voleu que aquest s’apliqui.
Escollir els tipus de terreny i les alçades
Us apareixerà l’escenari. Podreu controlar el nivell de zoom amb la tecla control i la roda del ratolí.Utilitzeu les eines (tools) per retocar l’elevació del territori. Observeu que els canvis es produeixen en funció dels pinzells (brushes) que tingueu seleccionats a la banda dreta de la imatge. Controleu la grandària del pinzell amb la tecla control i la roda del ratolí.
- El programari WorldPainter permet sobreposar una imatge (imatge overlay), amb transparència. Aixó ens permet sobreposar aquelles imatges que considereu adequades per poder detallar el vostre escenari. En el cas de l’exemple hem afegit roques volcàniques superficials en les zones dels volcans, així com lava (permeteu-nos la llicència). També algunes carreteres i rius. Recordeu que els mapes corresponents (topogràfic i geològic) a aquestes imatges els podeu davallar del Vissir3 de l’ICGC (o senzillament desar-ne una impressió de pantalla, en molts casos suficient).
Sobreposar una imatge del topogràfic
Desactivant la imatge sobreposada podreu perfilar millor els elements.
- Afegiu-hi boscos i biomes per donar realisme a l’escenari. Els teniu a l’esquerra de la imatge (layers). Minecraft s’està demostrant com un important recurs per a la comunitat educativa ja que permet als nens aprendre des del joc, dins un entorn immersiu. La generació d’escenaris per a Minecraft a partir de dades reals pot ser, pensem, un interessant recurs.
Terreny amb aspecte final
- Un cop afegits tots aquells elements que considereu, ja podeu exportar el món en format Minecraft.
Exportar el terreny acabat com un mapa de Minecraft
El món exportat caldrà col·locar-lo a la carpeta C:\Users\USUARI\AppData\Roaming\.minecraft\saves o corresponent, que és on Minecraft llegeix, en local, els escenaris.(Recordeu de treure la sageta a “Include chest of goodies” i triar el mode de joc (creative si voleu només observar com us ha quedat l’escenari)). Un cop salvat ja podem obrir Minecraft i apareixerà l’escenari generat.
El món que hem creat un cop carregat a Minecraft
Si col·loqueu aquest escenari en un servidor, hi podreu accedir en mode multiusuari i explorar-lo en totes les seves facetes: didàctiques, de joc, d’exploració, etc.
35a Geoinquiets, 26 de novembre de 2014: Urban Data
El 26 de novembre de 2014, excepcionalment un dimecres, vam reunir-nos de nou en una sessió per parlar del que hi ha darrera de smartcity.
Urban Data: Arquitectures actuals aplicades a tractament de les dades a les ciutats.
a càrrec de Daniel Prats
Enginyer Informàtic i graduat pel IESE en Direcció d’empreses.
Director BCN Smart studios, innovació aplicada a les ciutats.
Professor Master Business mobile al UPC-TalentTech.
Assessor i gestor d’innovació aplicada a la Gerència de Infraestructures, a la Direcció de Resiliència i a la Direcció d’Innovació i Arquitectures TIC de l’Aj de Barcelona.
La xerrada va ser molt interessant, i per tots aquells que la volgue revisar, i per tots aquells que no vau poder venir, aquí us deixem la presentació que l’autor ens ha fet arribar.
Urban Data, Situation Room, CityOS i CityDB, l’esquema darrera la Barcelona smartcity (PDF 2MB)
Les trobades de Geoinquiets són reunions de dues hores que intentem fer mensualment per parlar de temes relacionats amb les tecnologies de la informació geogràfica.
Usualment la primera hora es dedica a la exposició d’un projecte o experiència per part d’un ponent, durant 40 minuts, i els altres 20 minuts es dediquen a debat i preguntes. Els temps però són elàstics.
La segona hora (entre que comencem tard i que els temes són interessants i les interaccions s’allarguen mai és una hora sencera) la dediquem al networking, per tal que els diferents participants puguin intercanviar experiències, demanar consell i estar en contacte amb professionals del ram.
Com a Geoinquiets matenim una llista de correu, tenim un blog, Github i tenim perfils a Twitter i Facebook. Tots els recursos que compartim es poden consultar a http://www.geoinquiets.cat
L’informe CORA, la desaparició de l’ICC i els mapes de l’IGN
La Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques considera que existeixen duplicitats entre l’Instituto Geográfico Nacional (IGN) i l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), i proposa tancar l’ICC en aquest informe CORA (PDF 6,89 MB).
Per tal de difondre les diferències existents entre la geoinformació d’ambdues institucions l’ICC ha publicat el Comparador de cartografia ICC-IGN, una aplicació web que vol posar de relleu el valor diferencial (en qualitat, precisió i grau d’actualització) dels mapes de l’ICC, i que s’ha mencionat, entre d’altres llocs, al blog de l’ACTIG (Associació Catalana de Tecnologies de la Informació Geospacial).
Examinant el comparador, amb l’ajuda de Firebug, es pot veure quines són les fonts de dades que s’utilitzen:
En el cas de la cartografia de l’ICC es fa servir el servei WMS anomenat “WMS/WMTS ràpids de cartografia ràster” amb un rang d’escales entre 1:1.500.000 i 1:1000 (per certes zones urbanes) per a la cartografia topogràfica, i entre 1:70.000 i 1:1.500 per a l’ortofotmapa tal i com s’explica a la pàgina “Detalls de les capes dels WMS/WMTS ràpids“.
En el cas IGN les capes provenen de la llista de serveis que proporciona el Geoportal de la Infraestructura de Datos Espaciales de España i són:
- la capa “mtn_rasterizado” de la “Cartografía raster”, descrita com “Capa de cartografía raster del IGN. Datos mostrados en función de la escala de visualización: – MTN1250: hasta 1:600 000. – MTN500: entre 1:600 000 y 1:180 000. – MTN200: entre 1:180 000 y 1:50 000. – MTN50: entre 1:50 000 y 1:20 000. – MTN25: desde 1:20 000”, per al “Mapa Topogràfic IGN”
- la capa “IGNBaseTodo” del “Mapa base de España”, descrita com “Grupo de capas que agrupa todas las capas de IGNBase. Rango de escalas de visualización:escalas mayores de 1:120.000.000” per a la “Base cartogràfica numèrica IGN”
- el servei ”Ortofotos PNOA máxima actualidad” per a la capa “Ortofotomapa PNOA-IGN”.
En cap d’aquestes capes dels serveis WMS es menciona la data de captura ni la data d’actualització d’aquesta informació, i el comparador web mostra les cartografies tal i com les respectives institucions les serveixen en Web Map Service (WMS).
L’impacte negatiu d’aquesta decisió política es fa palès quan s’examinen amb deteniment alguns exemples de les diferències més rellevants trobades amb el Comparador de Cartografia entre els productes de l’ICC i els de l’IGN.
La zona del port de Sant Feliu de Guíxols: a la cartografia IGN hi manca la informació relativa al passeig marítim.
El barri antic de Girona: errors de tots tipus en la toponímia.
El port de Badalona: simplement no apareix la infraestructura.
Vials antics i desconnectats a Calonge de Segarra: errors d’edició i de control de qualitat.
Manca d’infraestructures i confusió amb les existents a l’Hospitalet de l’Infant: a la Base Cartográfica Numérica de l’IGN hi manca el vial de la A7, i el ferrocarril es simbolitza erròniament.
Desdoblament de la N-II a Riudellots de la Selva: l’antiga N-II es va desdoblar fa més de 8 anys.
La zona del Fòrum de Barcelona: la depuradora, encara present al mapa de l’IGN, és anterior a l’any 2000.
La variant oest de Terrassa: no apareix la infraestructura, i en canvi hi ha tot de vials desconnectats.
En definitiva una sèrie de despropòsits que desacrediten l’informe CORA , i que fan pensar que potser el que caldria tancar seria el propi IGN.
Si heu trobat altres exemples d’errors en la cartografia, ens els podeu fer arribar i els inclourem en aquest mateix post.
From Brussels to Zagreb
Analyzing the news “GPS failure leaves Belgian woman in Zagreb two days later!”
An hypothesis about what (possibly) happened.
The original headline which draw our attention was
“A 67-year-old Belgian woman set out to drive 38 miles to Brussels under the guidance of her GPS navigation system but arrived in Zagreb two days and 901 miles later.” The Telegraph
So we decided to carry on some informal (as in non-scientific) research with the usual online available tools:
1. The starting point of our “research” is Google Maps.
1.1 From “Solre-sur-Sambre”, where the woman started her trip, to “Brussel·les”: returns a logical route to the city center in just 1 hour and 6 minutes.
1.2 Now we start the test: From “Solre-sur-Sambre, again, to “Brussel·les, Croatia ”, returns a route to the “Office National Croate du Tourisme – Bruxelles”, which seems also a logical answer to our inputs.
2. We then turned to Google Earth.
2.1 From “Solre-sur-Sambre” to “Brussel·les” returns a logical route to the city center.
2.2 From “Solre-sur-Sambre” to“Brussel·les, Croatia”, returns a warning: “We could not undestand yous search”, which seems a logical answer to our query.
3. And then we conducted our small research with TomTom route planner, web version
3.1 From “Solre-sur-Sambre, again, to “Brussels” (the entry “Brussel·les” returns this note: “The destination could not be found. Please check that the address has been entered correctly.”), it returns a logical route to city center.
3.2 The query “Solre-sur-Sambre to “Brussels, Croatia”, returns a 1313 km route to “Josipa Ressela street” in Zagreb (perhaps where the Belgian lady finished her trip).
At this point we must consider that finishing the route in “Brussels street” or at the “Belgium embassy” in Zagreb would be quite logical but why was she taken to Josipa Ressela street, where there seems to be nothing related to Belgium there?
3.3 The query “Solre-sur-Sambre to “Brussels, Russia”, returns a 3482 km route to “Brusneva” street in “Stavropol”, close to the Black Sea (looks like the old lady was fortunate to end in Zagreb!).
3.4 Going on, the query “Solre-sur-Sambre to “Brussels, Germany”, presents us with a list of two location candidates in Germany, which don’t seem to share much with Brussels city. Anyhow, the route planner puts the decision in our hands as to where we want to go.
Trying to understand the way how Tomtom route planner works evidences that all our “strange” destinations have similarities in their orthography with “Brussels”: Ressela, Brusneva and plenty other examples in countries like Slovenia, Slovakia, Austria and a few more countries you can check for yourself.
After all these queries in different systems (Google Maps, Google Earth and TomTom) our best guess is that probably the Belgian lady was using a TomTom system to get from one place to another. Obviously we can’t be certain, but it looks like a sure bet.
From this piece of anecdotic news two considerations emerge:
- Tomtom route planner engineers (provided the system used in this example was really one of theirs) must improve the algorithms to solve user input in order to help us navigate and drive safely.
- Human judgment, discretion and common sense must always prevail over technology!
And remember: blindly following directions from a machine is not advisable.
Imatges antigues en 3D
A la Cartoteca Digital de l’ICC [1] hi ha una col·lecció d’imatges antigues anomenada “Vistes estereoscòpiques (1920-1930)” [2] amb un material molt interessant.
Són fotografies dobles preses de manera que amb l’equipament addient es podien veure en relleu, amb sensació de profunditat, la qual cosa per aquells temps en què no tothom viatjava era una manera senzilla de fer turisme i veure altres llocs.
Donat que les imatges es poden descarregar a alta resolució, i que a la mateixa pàgina de la Cartoteca hi ha un enllaç amb instruccions per construïr un estereoscopi [3], és fàcil tornar a veure les imatges com ho feien antigament.
Però és possible aconseguir el mateix efecte digitalment?
Doncs si, i d’una manera ben senzilla: fent un GIF animat!
Si preneu una imatge com aquesta de Blanes (RF.48360) [4]:
podeu obtenir una vista 3D com aquesta (feu clic a la imatge per veure l’efecte):
Per fer-ho només necessiteu un programa gratuït com StereoPhoto Maker [5], i seguir els passos d’aquesta guia http://www.stereomaker.net/sample/ani/ani_e.htm
o bé si disposeu d’un programari de tractament d’imatges podeu seguir aquesta altra guia, una mica més completa http://www.cambridgeincolour.com/tutorials/animated-3d-stereo-photography.htm
Tot plegat inspirat per un projecte molt interessant endegat per la New York Public Library per crear aquestes vistes 3D dels materials de les seves col·leccions directament a la seva pròpia web [6]
Si us animeu a fer imatges 3D de la Cartoteca, compartiu-les als comentaris !
[1] Cartoteca Digital: http://cartotecadigital.icc.cat/
[2] Col·lecció Vistes Estereoscòpiques: http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/landingpage/collection/stereo
[3] Construïr un estereoscopi: http://www.oviedocorreo.es/personales/estenopo/estereo.html#esteresocopo
[4] Platja de Blanes, 1931: http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/stereo/id/83/
[5] StereoPhoto Maker: http://stereo.jpn.org/eng/stphmkr/
[6] NYPL Stereogranimator: http://stereo.nypl.org/
Londres crema (cànon anglès a quatre veus)[1]
(Descàrrec: aquest no pretén ser un estudi rigorós, sinó només la constatació que, amb les eines disponibles i les dades a l’abast, actualment és possible respondre algunes preguntes. La ignorància és molt atrevida).
Arran de l’aparició a la xarxa d’una aplicació anomenada Isochronous Application v0.8 [2], que permet fer càlculs d’isocrones [3] sobre Google Maps, uns quants Geoinquiets vam fabular amb la possibilitat de generar mapes de qualitat de diversos serveis públics, amb l’afany de poder entendre millor les reivindicacions dels usuaris i treballadors però també per comprendre l’abast de les retallades aplicades per les administracions.
De moment aquesta feina, més ambiciosa, encara està per fer, malgrat que fóra molt interessant disposar d’aquesta mena de visualitzacions ara que encara el debat és actual.
Amb la publicació al portal de dades obertes de la Generalitat [4]de diversos conjunts de dades públiques, entre els quals n’hi ha un d’equipaments, ens vam plantejar la possibilitat de dur a terme algun treball seriós d’anàlisi i visualització de dades espacials, l’anomenada geoinformació, aplicada sobretot a la Sanitat, però també a d’altres serveis com els de seguretat ciutadana o d’emergències.
Però malauradament els recursos són limitats, i per tant he hagut de començar per una demostració més humil però no menys important: l’anàlisi (pel broc gros) de l’abast territorial dels parcs de Bombers de Barcelona.
Actualment Barcelona disposa de 7 parcs de Bombers [5] a la ciutat:
-
– Dotació Desplaçada del Parc de Bombers de Vall d’Hebron
Carretera Vallvidrera a Barcelona, 43, Barcelona
– Parc de Bombers de la Vall d’Hebrón
Carrer Coll i Alentorn, 5, Barcelona
– Parc de Bombers de Sant Andreu
Avinguda Rio de Janeiro, 68, Barcelona
– Parc de Bombers de Llevant
Carrer Castella, 6, Barcelona
– Parc de Bombers de l’Eixample
Carrer Aragó, 2, Barcelona
– Parc de Bombers de Montjuïc
Passeig Josep Carner, 48, Barcelona
– Parc de Bombers de la Zona Franca
Carrer 60, 8, Barcelona
Enlloc he trobat quin és el temps mitjà de resposta per a les dotacions dels parcs de bombers de Barcelona, i tampoc he sabut trobar quin és el temps típic de propagació d’un incendi a ciutat. Però he considerat, a títol personal, que un incendi al propi pis d’entre 5 i 10 minuts ja podria ser prou greu, i per tant he generat dos mapes: el d’isocrones de 5 minuts i el d’isocrones de 10 minuts.
Mapa d’isocrones de 5 minuts
Mapa d’isocrones de 10 minuts
I en veure aquests resultats he generat també el mapa d’isocrones de 15 minuts.
Conclusions: hi ha prou eines i prou dades com per trobar la resposta a moltes preguntes. Però inevitablement, si les eines no són prou bones, o les dades no són prou acurades, o les preguntes no són prou precises o la metodolgia no és prou encertada, les respostes no seran del tot certes.
[1] Cançoner dels Escoltes de Catalunya: http://www.escoltesiguies.cat/lsu/files/llsu/CAMPAMENTS/CanconerEC.pdf?download, pàgina 23 (Consulta: 29 d’octubre de 2011)
[2]L’aplicació online per la càlcul d’isocrones: http://cartoo.dyndns.org/ (Consulta: 29 d’octubre de 2011)
[3] La línia isomètrica que representa el temps d’un desplaçament a partir d’un punt amb un medi de tranport determinat. Tret de http://www.hyparion.com/web/diccionari/dics/cartografia.htm#I (Consulta: 29 d’octubre de 2011)
[4] Dades obertes Gencat: http://dadesobertes.gencat.cat/ca/dades-obertes/dataset_000026.html (Consult: 29 d’octubre de 2011)
[5]Les dades sobre els parcs de bombers de Barcelona: http://www.bcn.es/bombers/ca/on.html (Consulta: 29 d’octubre de 2011)
Raf
Límits per a mapes (pensant en R)
Seguint amb el tema obert avui per mostrar dades sobre mapes emprant el paquet estadístic R (què és R? i comunitat de R), i arrel de llegir aquest minitutorial http://gislounge.com/making-maps-with-r/, completat per Alberto amb aquest altre link http://uchicagoconsulting.wordpress.com/tag/r-ggplot2-maps-visualization/ hem pensat que seria interessant recollir els datasets que poden ser útils per a les visualitzacions.
Límits administratius de Catalunya:
es poden descarregar (no és un mecanisme obvi) en format SHP des del visualitzador de mapes de l’ICC. Hi ha municipis, comarques i províncies a tres escales diferents: 50mil, 250mil i 1milió.
http://dadesobertes.gencat.cat/ca/dades-obertes/dataset_000049.html
Delimitacions de Madrid:
Es poden descarregar molts SHP diferents corresponents a diverses delimitacions (barri, codi postal, àrea de salut, etc), de l’any actual i d’anys anteriors també.
http://www.madrid.org/nomecalles/DescargaBDTCorte.icm
Base d’España:
es poden descarregar els límits de municipis, províncies i comunitats autònomes en SHP des de
ftp://www.ine.es/pcaxis/
Dades mundials:
diversos tipus de delimitacions de tot el món en format SHP es poden descarregar des de
http://www.diva-gis.org/Data
Hi ha altres fonts de dades i datasets escampats per tot internet.
PS: Es curiós que les subdivisions administratives de Catalunya, com districtes i seccions censals, no apareguin per enlloc. Potser en un futur es podran descarregar des de dadesobertes.gencat.cat ? Ara que s’acosten eleccions seria interessant per explorar-ne els resultats amb detall.
Contribuït per Oscar (201110101716):
Límits municipals, provincials i autonòmics d’Espanya, entre altres
geodades lliures (inclosos usos comercials):
http://centrodedescargas.cnig.es/CentroDescargas/equipamiento.do?method=mostrarEquipamiento
Els mateixos límits (bé, menys actualitzats) en shp:
http://www.fonts.cat/geodatos/EGRN/
No són tan bons com els 50.000 de l’ICC, però són llicència EGRN (ús
lliure fins i tot comercial, només cal mencionar l’IGN).
Si teniu dubtes o podeu completar el post amb altres dades, deixeu un comentari.
OrnitoLog
OrnitoLog, PisciLog, VegetLog, StrayLog
Es només una idea, no pas un projecte, i per tant segur que té problemes, contraindicacions, llacunes i febleses.
Bàsicament es tracta de desenvolupar una aplicació per dispositius mòbils que serveixi de guia per a la identificació d’animals.
Evidentment d’entrada seria una app per ornitòlegs, tant aficionats com professionals, però es podria fer el mateix per a plantes i arbres, o per a peixos per als submarinistes (amb packs específics segons els mars, que es comprarien apart), o per identificar colònies de gats i gossos de carrer per als ajuntaments, o qualsevol altra combinació animal/vegetal/mineral.
Podria tenir versions Basic, Pro i Deluxe, segons les features que empaqueti i el preu que tinguin, seguint el model freemium.
Es podria comercialitzar tant electrònicament des de qualsevol market d’aplicacions, com físicament associada a binoculars i allargavistes, però també es podria posar de lloguer a l’entrada de parcs i aiguamolls, o fins i tot es podria explotar en régim de moneder en ubicacions fixes.
Serviria tant per al reconeixement dels exemplars (unidireccionalment per reconeixement d’imatge a partir de les fotos fetes o per reconeixment de so a partir de les gravacions ambient, o bidireccionalment emprant el so original de la bèstia com a reclam) o bé amb connexió a internet per a permetre la catalogació i la posició dels individus.
Afegint-hi eines de crowdsourcing permetria l’anellat virtual de les aus i per tant la descripció de les migracions per agregació dels avistaments.
En fer-ho participatiu la pròpia comunitat acabaria ajudant els professionals tant en el seguiment com en la conservació, i s’acabarien generant automàticament mapes de distribució de les diverses espècies, mapes de les rutes migratòries, i altres mapes.
Permetria descarregar de llibres i papers el treball de camp i oferiria la gratificació instantània de poder reconèixer no només l’espècie sinó també l’individu particular en cas que hagúes estat prèviament classificat i catalogat.
Afegint-hi una component lúdica es podria fer rànquings d’usuaris per espècie, zona, exemplar, catalogacions noves, etc i concedir premis.
Serviria per compilar informació del món real que es podria utilitzar a posteriori per al planejament i la definició de polítiques ambientals, territorials, de conservació, de preservació, etc.
Generaria un inmens catàleg de la vida pràcticament sense esforç.
Totes aquestes funcionalitats s’adaptarien segons el target de l’aplicació ja que algunes d’elles funcionarien en aus però no en plantes, i per tant es podria comercialitzar diverses encarnacions del mateix codi per a usos diferents.
Algun emprenedor a la sala ?
Algun inversor disposat a enterrar diners ?
Raf
Dijous 22 de setembre
Reserveu-vos la data: dijous 22 de setembre vindrà J.Guimet per parlar de la col·laboració entre ACTIG i Geoinquiets.
Geoinquiets 