Archive for the ‘Idees’ Category
Imatges antigues en 3D
A la Cartoteca Digital de l’ICC [1] hi ha una col·lecció d’imatges antigues anomenada “Vistes estereoscòpiques (1920-1930)” [2] amb un material molt interessant.
Són fotografies dobles preses de manera que amb l’equipament addient es podien veure en relleu, amb sensació de profunditat, la qual cosa per aquells temps en què no tothom viatjava era una manera senzilla de fer turisme i veure altres llocs.
Donat que les imatges es poden descarregar a alta resolució, i que a la mateixa pàgina de la Cartoteca hi ha un enllaç amb instruccions per construïr un estereoscopi [3], és fàcil tornar a veure les imatges com ho feien antigament.
Però és possible aconseguir el mateix efecte digitalment?
Doncs si, i d’una manera ben senzilla: fent un GIF animat!
Si preneu una imatge com aquesta de Blanes (RF.48360) [4]:
podeu obtenir una vista 3D com aquesta (feu clic a la imatge per veure l’efecte):
Per fer-ho només necessiteu un programa gratuït com StereoPhoto Maker [5], i seguir els passos d’aquesta guia http://www.stereomaker.net/sample/ani/ani_e.htm
o bé si disposeu d’un programari de tractament d’imatges podeu seguir aquesta altra guia, una mica més completa http://www.cambridgeincolour.com/tutorials/animated-3d-stereo-photography.htm
Tot plegat inspirat per un projecte molt interessant endegat per la New York Public Library per crear aquestes vistes 3D dels materials de les seves col·leccions directament a la seva pròpia web [6]
Si us animeu a fer imatges 3D de la Cartoteca, compartiu-les als comentaris !
[1] Cartoteca Digital: http://cartotecadigital.icc.cat/
[2] Col·lecció Vistes Estereoscòpiques: http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/landingpage/collection/stereo
[3] Construïr un estereoscopi: http://www.oviedocorreo.es/personales/estenopo/estereo.html#esteresocopo
[4] Platja de Blanes, 1931: http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/stereo/id/83/
[5] StereoPhoto Maker: http://stereo.jpn.org/eng/stphmkr/
[6] NYPL Stereogranimator: http://stereo.nypl.org/
Londres crema (cànon anglès a quatre veus)[1]
(Descàrrec: aquest no pretén ser un estudi rigorós, sinó només la constatació que, amb les eines disponibles i les dades a l’abast, actualment és possible respondre algunes preguntes. La ignorància és molt atrevida).
Arran de l’aparició a la xarxa d’una aplicació anomenada Isochronous Application v0.8 [2], que permet fer càlculs d’isocrones [3] sobre Google Maps, uns quants Geoinquiets vam fabular amb la possibilitat de generar mapes de qualitat de diversos serveis públics, amb l’afany de poder entendre millor les reivindicacions dels usuaris i treballadors però també per comprendre l’abast de les retallades aplicades per les administracions.
De moment aquesta feina, més ambiciosa, encara està per fer, malgrat que fóra molt interessant disposar d’aquesta mena de visualitzacions ara que encara el debat és actual.
Amb la publicació al portal de dades obertes de la Generalitat [4]de diversos conjunts de dades públiques, entre els quals n’hi ha un d’equipaments, ens vam plantejar la possibilitat de dur a terme algun treball seriós d’anàlisi i visualització de dades espacials, l’anomenada geoinformació, aplicada sobretot a la Sanitat, però també a d’altres serveis com els de seguretat ciutadana o d’emergències.
Però malauradament els recursos són limitats, i per tant he hagut de començar per una demostració més humil però no menys important: l’anàlisi (pel broc gros) de l’abast territorial dels parcs de Bombers de Barcelona.
Actualment Barcelona disposa de 7 parcs de Bombers [5] a la ciutat:
-
– Dotació Desplaçada del Parc de Bombers de Vall d’Hebron
Carretera Vallvidrera a Barcelona, 43, Barcelona
– Parc de Bombers de la Vall d’Hebrón
Carrer Coll i Alentorn, 5, Barcelona
– Parc de Bombers de Sant Andreu
Avinguda Rio de Janeiro, 68, Barcelona
– Parc de Bombers de Llevant
Carrer Castella, 6, Barcelona
– Parc de Bombers de l’Eixample
Carrer Aragó, 2, Barcelona
– Parc de Bombers de Montjuïc
Passeig Josep Carner, 48, Barcelona
– Parc de Bombers de la Zona Franca
Carrer 60, 8, Barcelona
Enlloc he trobat quin és el temps mitjà de resposta per a les dotacions dels parcs de bombers de Barcelona, i tampoc he sabut trobar quin és el temps típic de propagació d’un incendi a ciutat. Però he considerat, a títol personal, que un incendi al propi pis d’entre 5 i 10 minuts ja podria ser prou greu, i per tant he generat dos mapes: el d’isocrones de 5 minuts i el d’isocrones de 10 minuts.
I en veure aquests resultats he generat també el mapa d’isocrones de 15 minuts.
Conclusions: hi ha prou eines i prou dades com per trobar la resposta a moltes preguntes. Però inevitablement, si les eines no són prou bones, o les dades no són prou acurades, o les preguntes no són prou precises o la metodolgia no és prou encertada, les respostes no seran del tot certes.
[1] Cançoner dels Escoltes de Catalunya: http://www.escoltesiguies.cat/lsu/files/llsu/CAMPAMENTS/CanconerEC.pdf?download, pàgina 23 (Consulta: 29 d’octubre de 2011)
[2]L’aplicació online per la càlcul d’isocrones: http://cartoo.dyndns.org/ (Consulta: 29 d’octubre de 2011)
[3] La línia isomètrica que representa el temps d’un desplaçament a partir d’un punt amb un medi de tranport determinat. Tret de http://www.hyparion.com/web/diccionari/dics/cartografia.htm#I (Consulta: 29 d’octubre de 2011)
[4] Dades obertes Gencat: http://dadesobertes.gencat.cat/ca/dades-obertes/dataset_000026.html (Consult: 29 d’octubre de 2011)
[5]Les dades sobre els parcs de bombers de Barcelona: http://www.bcn.es/bombers/ca/on.html (Consulta: 29 d’octubre de 2011)
Raf
Límits per a mapes (pensant en R)
Seguint amb el tema obert avui per mostrar dades sobre mapes emprant el paquet estadístic R (què és R? i comunitat de R), i arrel de llegir aquest minitutorial http://gislounge.com/making-maps-with-r/, completat per Alberto amb aquest altre link http://uchicagoconsulting.wordpress.com/tag/r-ggplot2-maps-visualization/ hem pensat que seria interessant recollir els datasets que poden ser útils per a les visualitzacions.
Límits administratius de Catalunya:
es poden descarregar (no és un mecanisme obvi) en format SHP des del visualitzador de mapes de l’ICC. Hi ha municipis, comarques i províncies a tres escales diferents: 50mil, 250mil i 1milió.
http://dadesobertes.gencat.cat/ca/dades-obertes/dataset_000049.html
Delimitacions de Madrid:
Es poden descarregar molts SHP diferents corresponents a diverses delimitacions (barri, codi postal, àrea de salut, etc), de l’any actual i d’anys anteriors també.
http://www.madrid.org/nomecalles/DescargaBDTCorte.icm
Base d’España:
es poden descarregar els límits de municipis, províncies i comunitats autònomes en SHP des de
ftp://www.ine.es/pcaxis/
Dades mundials:
diversos tipus de delimitacions de tot el món en format SHP es poden descarregar des de
http://www.diva-gis.org/Data
Hi ha altres fonts de dades i datasets escampats per tot internet.
PS: Es curiós que les subdivisions administratives de Catalunya, com districtes i seccions censals, no apareguin per enlloc. Potser en un futur es podran descarregar des de dadesobertes.gencat.cat ? Ara que s’acosten eleccions seria interessant per explorar-ne els resultats amb detall.
Contribuït per Oscar (201110101716):
Límits municipals, provincials i autonòmics d’Espanya, entre altres
geodades lliures (inclosos usos comercials):
http://centrodedescargas.cnig.es/CentroDescargas/equipamiento.do?method=mostrarEquipamiento
Els mateixos límits (bé, menys actualitzats) en shp:
http://www.fonts.cat/geodatos/EGRN/
No són tan bons com els 50.000 de l’ICC, però són llicència EGRN (ús
lliure fins i tot comercial, només cal mencionar l’IGN).
Si teniu dubtes o podeu completar el post amb altres dades, deixeu un comentari.
OrnitoLog
OrnitoLog, PisciLog, VegetLog, StrayLog
Es només una idea, no pas un projecte, i per tant segur que té problemes, contraindicacions, llacunes i febleses.
Bàsicament es tracta de desenvolupar una aplicació per dispositius mòbils que serveixi de guia per a la identificació d’animals.
Evidentment d’entrada seria una app per ornitòlegs, tant aficionats com professionals, però es podria fer el mateix per a plantes i arbres, o per a peixos per als submarinistes (amb packs específics segons els mars, que es comprarien apart), o per identificar colònies de gats i gossos de carrer per als ajuntaments, o qualsevol altra combinació animal/vegetal/mineral.
Podria tenir versions Basic, Pro i Deluxe, segons les features que empaqueti i el preu que tinguin, seguint el model freemium.
Es podria comercialitzar tant electrònicament des de qualsevol market d’aplicacions, com físicament associada a binoculars i allargavistes, però també es podria posar de lloguer a l’entrada de parcs i aiguamolls, o fins i tot es podria explotar en régim de moneder en ubicacions fixes.
Serviria tant per al reconeixement dels exemplars (unidireccionalment per reconeixement d’imatge a partir de les fotos fetes o per reconeixment de so a partir de les gravacions ambient, o bidireccionalment emprant el so original de la bèstia com a reclam) o bé amb connexió a internet per a permetre la catalogació i la posició dels individus.
Afegint-hi eines de crowdsourcing permetria l’anellat virtual de les aus i per tant la descripció de les migracions per agregació dels avistaments.
En fer-ho participatiu la pròpia comunitat acabaria ajudant els professionals tant en el seguiment com en la conservació, i s’acabarien generant automàticament mapes de distribució de les diverses espècies, mapes de les rutes migratòries, i altres mapes.
Permetria descarregar de llibres i papers el treball de camp i oferiria la gratificació instantània de poder reconèixer no només l’espècie sinó també l’individu particular en cas que hagúes estat prèviament classificat i catalogat.
Afegint-hi una component lúdica es podria fer rànquings d’usuaris per espècie, zona, exemplar, catalogacions noves, etc i concedir premis.
Serviria per compilar informació del món real que es podria utilitzar a posteriori per al planejament i la definició de polítiques ambientals, territorials, de conservació, de preservació, etc.
Generaria un inmens catàleg de la vida pràcticament sense esforç.
Totes aquestes funcionalitats s’adaptarien segons el target de l’aplicació ja que algunes d’elles funcionarien en aus però no en plantes, i per tant es podria comercialitzar diverses encarnacions del mateix codi per a usos diferents.
Algun emprenedor a la sala ?
Algun inversor disposat a enterrar diners ?
Raf