21º Reunió: 31 de gener, Realitat Augmentada
Realitat Augmentada i com acabarà amb tots nosaltres… i serà per culpa dels usuaris.
a càrrec de Christian Pomar, de Barcelona. Va ser matxaca, capo i capo gros de bar de Telecogresca. Va ser el primer a muntar el bar al Sot del Migdia. Va intentar fer el doctorat, però ara per ara es queda amb el DEA. Es dedica a la Supercomputació i la Realitat Virtual, a T-Systems.
La RA hoy en día tiene salida en el mundo industrial donde permite ahorrar dinero y se pueden lograr buenos resultados ya que se desarrollan aplicaciones en ambientes controlados y se dispone de buenos recursos informáticos.
En el mundo de las aplicaciones RA para móviles hoy en día existen una serie de limitaciones como los son los problemas de posicionamiento real (menos de 1 metro de presición), identificar objetos mediante la cámara (hace falta gran poder de procesamiento de video en tiempo real), móviles con solo una camara (lo ideal son 2 camaras para poder calcular profundidades y ver en 3D, hoy en día se simula mediante algoritmos SLAM[1] y PTAM[2]), duración de la bateria y posiblemente el problema más dificil de resolver es el problema de transmición de datos por la red móvil que a día de hoy y en un futuro cercano no hay capacidad para soportar aplicaciones de RA masivas.
De momento lo que mejor resulta son las aplicaciones basadas en marcadores para poder disfrutar de una experiancia de RA buena.
Una vez resuelto el tema tecnológico faltaría resolver el tema de generación de contenidos de calidad preparados para ser visto en aplicaciones de RA que según la experiencia del ponente en ocaciones es más difícil resolver los problemas de contenidos que los problemas técnicos.
[1]http://en.wikipedia.org/wiki/Simultaneous_localization_and_mapping
[2]http://www.robots.ox.ac.uk/~gk/PTAM/
From Brussels to Zagreb
Analyzing the news “GPS failure leaves Belgian woman in Zagreb two days later!”
An hypothesis about what (possibly) happened.
The original headline which draw our attention was
“A 67-year-old Belgian woman set out to drive 38 miles to Brussels under the guidance of her GPS navigation system but arrived in Zagreb two days and 901 miles later.” The Telegraph
So we decided to carry on some informal (as in non-scientific) research with the usual online available tools:
1. The starting point of our “research” is Google Maps.
1.1 From “Solre-sur-Sambre”, where the woman started her trip, to “Brussel·les”: returns a logical route to the city center in just 1 hour and 6 minutes.
1.2 Now we start the test: From “Solre-sur-Sambre, again, to “Brussel·les, Croatia ”, returns a route to the “Office National Croate du Tourisme – Bruxelles”, which seems also a logical answer to our inputs.
2. We then turned to Google Earth.
2.1 From “Solre-sur-Sambre” to “Brussel·les” returns a logical route to the city center.
2.2 From “Solre-sur-Sambre” to“Brussel·les, Croatia”, returns a warning: “We could not undestand yous search”, which seems a logical answer to our query.
3. And then we conducted our small research with TomTom route planner, web version
3.1 From “Solre-sur-Sambre, again, to “Brussels” (the entry “Brussel·les” returns this note: “The destination could not be found. Please check that the address has been entered correctly.”), it returns a logical route to city center.
3.2 The query “Solre-sur-Sambre to “Brussels, Croatia”, returns a 1313 km route to “Josipa Ressela street” in Zagreb (perhaps where the Belgian lady finished her trip).
At this point we must consider that finishing the route in “Brussels street” or at the “Belgium embassy” in Zagreb would be quite logical but why was she taken to Josipa Ressela street, where there seems to be nothing related to Belgium there?
3.3 The query “Solre-sur-Sambre to “Brussels, Russia”, returns a 3482 km route to “Brusneva” street in “Stavropol”, close to the Black Sea (looks like the old lady was fortunate to end in Zagreb!).
3.4 Going on, the query “Solre-sur-Sambre to “Brussels, Germany”, presents us with a list of two location candidates in Germany, which don’t seem to share much with Brussels city. Anyhow, the route planner puts the decision in our hands as to where we want to go.
Trying to understand the way how Tomtom route planner works evidences that all our “strange” destinations have similarities in their orthography with “Brussels”: Ressela, Brusneva and plenty other examples in countries like Slovenia, Slovakia, Austria and a few more countries you can check for yourself.
After all these queries in different systems (Google Maps, Google Earth and TomTom) our best guess is that probably the Belgian lady was using a TomTom system to get from one place to another. Obviously we can’t be certain, but it looks like a sure bet.
From this piece of anecdotic news two considerations emerge:
- Tomtom route planner engineers (provided the system used in this example was really one of theirs) must improve the algorithms to solve user input in order to help us navigate and drive safely.
- Human judgment, discretion and common sense must always prevail over technology!
And remember: blindly following directions from a machine is not advisable.
Resum 2012
26 de gener de 2012
Reuniò per a establir el pla de treball del grup per als propers mesos.
Sobretot ens proposem definir el contingut i la forma de les convocatòries(xerrades, workshops, mapping parties, …) que es voldran realitzar i assignar tasques.
Febrer, aniversari amb sopar
Convocatòria especial del segon aniversari de Geoinquets.
La presentació “La geoinformació a Catalunya durant la crisi” serà a càrrec de Jaume Miranda, director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya,
Geoinquiets 26 d’abril
Aquesta trobada del mes d’abril comptarà amb la particicpació de Joan Vinyoli que ens parlarà de les “TIG a l’enseyament”.
Geoinquiets 19-20 de maig, OSM Parc Agrari
En una iniciativa del grup Geoinquiets, durant el dissabte 19 i el diumenge 20 una quinzena d’aficionats a la informació geogràfica es va reunir a la seu del Parc Agrari del Baix Llobregat per ampliar la descripció cartogràfica d’aquest espai agrari periurbà que ofereix l’Openstreetmap (OSM). Aquesta base de dades geoespacials és l’alternativa lliure al GoogleMaps i a la cartografia que ofereix l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Zona Norte
Zona Sur
Galeria de Fotos: https://plus.google.com/photos/100055577411751485036/albums/5745100471214038145
Noticia: http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=4706
Geoinquiets 24 de maig, Georeferenciació online
Aquest dijous, georeferenciació online de mapes antics a càrrec de Noelia Ramos de la Cartoteca de l’ICC.
Presentaran una eina online que, en el marc d’un projecte pilot, permet georeferenciar mapes antics des de casa només amb el navegador web.
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/Georeferenciacio
Geoinquiets 31 de maig, Traducció OsGeo Live-DVD
Traducción colaborativa al catalàn de la documentación para la versión 6 del OsGeo Live-DVD.
http://live.osgeo.org/ca/index.html
Geoinquiets 21 de juny, CompeGPS
El nostre convidat serà Ivan Twose, que ens explicarà com es pot emprendre a Catalunya i quin esforç fa falta per convertir una idea en una gran empresa que funciona. No espereu que resolgui dubtes ni que doni suport gratuït dels seus programes =) i no cal que porteu el GPS.
Geoinquiets 17 de juliol, Planificació activitats
Serà una reunió eminentment “administrativa”, o organitzativa, sense speaker però amb dos temes de gran importància:
– la programació de les activitats del darrer quart del 2012: quins ponents volem convidar, a quin lloc, amb quins horaris, quines altres activitats volem organitzar, quins deures tenim pendents d’acabar, etc.
– la relació amb l’Actig i la proposta de col·laboració que ens han fet.
I un tercer tema, que lliga amb els altres dos, però que necessita més reflexió: la confederació dels diversos grups de geoinquiets d’arreu i la possibilitat de fer una activitat conjunta anualment.
Geoinquiets 27 de setembre, geopiulades
Geopiul.eu: mapa de piulades a temps real. A càrrec de Marc Compte, geodesenvolupador
Geoinquiets 25 d’octubre, amb Fabien Girardin
Dijous 25 d’octubre a la Casa Orlandai vindrà en Fabien Girardin (http://www.girardin.org/fabien/) a explicar-nos com veu el futur digital i com lliga amb l’aspecte “geo”.
Geoinquiets 15 d novembre, XI Fòrum TIG/SIG 2012
Sesión dedicada a los UAV. Dos puntos de vista universidad y empresa
CATUAV http://www.catuav.com/
Universidad de Granada http://spinoff.ugr.es/showcase/company/intelligenia-dynamics/
Geodiscover http://www.geodiscover.es/
Geoinquiets extra, 7 de desembre
Reunió administrativa, oberta a qui vulgui participar-hi, per tractar els següents temes:
1. Resum de l’any, reunió per reunió, en forma de post al blog.
2. Crear l’entrada de Geoinquiets a la wikipedia
3. Programació del primer semestre 2013
4. Intent de canvi de logo
5. Refer la web de http://www.geogeeks.org
Es una reunió pràctica de treball, amb paper o amb portàtil, on intentarem completar, per ordre, aquests 5 punts.
Geoinquiets 20 de desembre, OpenLayers
Dijous 20 de desembre, amb el patrocini i l’ajuda de CanteraTech, que cedeix les seves instalacions de Barcelona, organitzem una sessió especial més pràctica que les habituals:
“Once upon a time OpenLayers”, a càrrec d’Antonio Santiago*.
Ens presentarà els aspectes mes importants d’OL: map, layers, styles, etc i per cada tema ens mostrarà el codi d’alguns exemples que va fer per al llibre.
*L’Antonio és l’autor del llibre “OpenLayers Cookbook“
Imatges antigues en 3D
A la Cartoteca Digital de l’ICC [1] hi ha una col·lecció d’imatges antigues anomenada “Vistes estereoscòpiques (1920-1930)” [2] amb un material molt interessant.
Són fotografies dobles preses de manera que amb l’equipament addient es podien veure en relleu, amb sensació de profunditat, la qual cosa per aquells temps en què no tothom viatjava era una manera senzilla de fer turisme i veure altres llocs.
Donat que les imatges es poden descarregar a alta resolució, i que a la mateixa pàgina de la Cartoteca hi ha un enllaç amb instruccions per construïr un estereoscopi [3], és fàcil tornar a veure les imatges com ho feien antigament.
Però és possible aconseguir el mateix efecte digitalment?
Doncs si, i d’una manera ben senzilla: fent un GIF animat!
Si preneu una imatge com aquesta de Blanes (RF.48360) [4]:
podeu obtenir una vista 3D com aquesta (feu clic a la imatge per veure l’efecte):
Per fer-ho només necessiteu un programa gratuït com StereoPhoto Maker [5], i seguir els passos d’aquesta guia http://www.stereomaker.net/sample/ani/ani_e.htm
o bé si disposeu d’un programari de tractament d’imatges podeu seguir aquesta altra guia, una mica més completa http://www.cambridgeincolour.com/tutorials/animated-3d-stereo-photography.htm
Tot plegat inspirat per un projecte molt interessant endegat per la New York Public Library per crear aquestes vistes 3D dels materials de les seves col·leccions directament a la seva pròpia web [6]
Si us animeu a fer imatges 3D de la Cartoteca, compartiu-les als comentaris !
[1] Cartoteca Digital: http://cartotecadigital.icc.cat/
[2] Col·lecció Vistes Estereoscòpiques: http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/landingpage/collection/stereo
[3] Construïr un estereoscopi: http://www.oviedocorreo.es/personales/estenopo/estereo.html#esteresocopo
[4] Platja de Blanes, 1931: http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/stereo/id/83/
[5] StereoPhoto Maker: http://stereo.jpn.org/eng/stphmkr/
[6] NYPL Stereogranimator: http://stereo.nypl.org/
Enquesta – Sessió de maig: taller pràctic
Estem valorant la possibilitat que algú de la Cartoteca de l’ICC vingui a explicar el projecte de georeferenciació de mapes antics per crowdsourcing que inauguren el dia 24 de maig pel matí.
I voldriem que fos un taller més que no pas una xerrada, i que cadascú pogués venir amb el seu portàtil i provar el que s’ha desenvolupat i contribuïr amb un o dos mapes georeferenciats.
Però abans de decidir-ho ens caldria tenir resposta a aquestes tres preguntes:
1) Vindries amb el teu portàtil a un taller de georeferenciació de mapes antics?
2) Segons la gent que s’apunti ens caldrà un local que ara no tenim. Qui ens podria cedir un local amb wifi i taules i cadires per aquest taller ?
3) Prefereixes que comencem a les 7 de la tarda enlloc de l’hora habitual de les 6 de la tarda?
Amb una mostra significativa de respostes ens podriem fer una idea del què us va millor, si us plau contesteu a aquesta enquesta
Haga clic aquí para completar la encuesta
Making of Geolocal
El día 15 de diciembre presenté el Making of Geolocal, la presentación está enfocada a explicar los aspectos técnicos del desarrollo de la plataforma de recursos de geoinformación (PRG) ahora llamada Geolocal.
Como se comenta es una presentación no oficial. Si desean conocer más sobre el proyecto visiten www.geolocal.cat.
El proyecto Geolocal fue desarrollado para impulsar el desarrollo de la IDE Local en Cataluña.
Aquí les dejo la presentación.
Pueden acceder a la aplicación desde el portal de geolocal:
Usuario: guest
Contraseña: guestdemo.
Si alguna entidad ya sea un ayuntamiento, colegio, departamento, empresa, etc. (de momento no está pensado para particulares) en el ámbito de Cataluña quiere un usuario propio ponerse en contacto con el IDEC http://www.geoportal-idec.cat
Londres crema (cànon anglès a quatre veus)[1]
(Descàrrec: aquest no pretén ser un estudi rigorós, sinó només la constatació que, amb les eines disponibles i les dades a l’abast, actualment és possible respondre algunes preguntes. La ignorància és molt atrevida).
Arran de l’aparició a la xarxa d’una aplicació anomenada Isochronous Application v0.8 [2], que permet fer càlculs d’isocrones [3] sobre Google Maps, uns quants Geoinquiets vam fabular amb la possibilitat de generar mapes de qualitat de diversos serveis públics, amb l’afany de poder entendre millor les reivindicacions dels usuaris i treballadors però també per comprendre l’abast de les retallades aplicades per les administracions.
De moment aquesta feina, més ambiciosa, encara està per fer, malgrat que fóra molt interessant disposar d’aquesta mena de visualitzacions ara que encara el debat és actual.
Amb la publicació al portal de dades obertes de la Generalitat [4]de diversos conjunts de dades públiques, entre els quals n’hi ha un d’equipaments, ens vam plantejar la possibilitat de dur a terme algun treball seriós d’anàlisi i visualització de dades espacials, l’anomenada geoinformació, aplicada sobretot a la Sanitat, però també a d’altres serveis com els de seguretat ciutadana o d’emergències.
Però malauradament els recursos són limitats, i per tant he hagut de començar per una demostració més humil però no menys important: l’anàlisi (pel broc gros) de l’abast territorial dels parcs de Bombers de Barcelona.
Actualment Barcelona disposa de 7 parcs de Bombers [5] a la ciutat:
-
– Dotació Desplaçada del Parc de Bombers de Vall d’Hebron
Carretera Vallvidrera a Barcelona, 43, Barcelona
– Parc de Bombers de la Vall d’Hebrón
Carrer Coll i Alentorn, 5, Barcelona
– Parc de Bombers de Sant Andreu
Avinguda Rio de Janeiro, 68, Barcelona
– Parc de Bombers de Llevant
Carrer Castella, 6, Barcelona
– Parc de Bombers de l’Eixample
Carrer Aragó, 2, Barcelona
– Parc de Bombers de Montjuïc
Passeig Josep Carner, 48, Barcelona
– Parc de Bombers de la Zona Franca
Carrer 60, 8, Barcelona
Enlloc he trobat quin és el temps mitjà de resposta per a les dotacions dels parcs de bombers de Barcelona, i tampoc he sabut trobar quin és el temps típic de propagació d’un incendi a ciutat. Però he considerat, a títol personal, que un incendi al propi pis d’entre 5 i 10 minuts ja podria ser prou greu, i per tant he generat dos mapes: el d’isocrones de 5 minuts i el d’isocrones de 10 minuts.
I en veure aquests resultats he generat també el mapa d’isocrones de 15 minuts.
Conclusions: hi ha prou eines i prou dades com per trobar la resposta a moltes preguntes. Però inevitablement, si les eines no són prou bones, o les dades no són prou acurades, o les preguntes no són prou precises o la metodolgia no és prou encertada, les respostes no seran del tot certes.
[1] Cançoner dels Escoltes de Catalunya: http://www.escoltesiguies.cat/lsu/files/llsu/CAMPAMENTS/CanconerEC.pdf?download, pàgina 23 (Consulta: 29 d’octubre de 2011)
[2]L’aplicació online per la càlcul d’isocrones: http://cartoo.dyndns.org/ (Consulta: 29 d’octubre de 2011)
[3] La línia isomètrica que representa el temps d’un desplaçament a partir d’un punt amb un medi de tranport determinat. Tret de http://www.hyparion.com/web/diccionari/dics/cartografia.htm#I (Consulta: 29 d’octubre de 2011)
[4] Dades obertes Gencat: http://dadesobertes.gencat.cat/ca/dades-obertes/dataset_000026.html (Consult: 29 d’octubre de 2011)
[5]Les dades sobre els parcs de bombers de Barcelona: http://www.bcn.es/bombers/ca/on.html (Consulta: 29 d’octubre de 2011)
Raf
Límits per a mapes (pensant en R)
Seguint amb el tema obert avui per mostrar dades sobre mapes emprant el paquet estadístic R (què és R? i comunitat de R), i arrel de llegir aquest minitutorial http://gislounge.com/making-maps-with-r/, completat per Alberto amb aquest altre link http://uchicagoconsulting.wordpress.com/tag/r-ggplot2-maps-visualization/ hem pensat que seria interessant recollir els datasets que poden ser útils per a les visualitzacions.
Límits administratius de Catalunya:
es poden descarregar (no és un mecanisme obvi) en format SHP des del visualitzador de mapes de l’ICC. Hi ha municipis, comarques i províncies a tres escales diferents: 50mil, 250mil i 1milió.
http://dadesobertes.gencat.cat/ca/dades-obertes/dataset_000049.html
Delimitacions de Madrid:
Es poden descarregar molts SHP diferents corresponents a diverses delimitacions (barri, codi postal, àrea de salut, etc), de l’any actual i d’anys anteriors també.
http://www.madrid.org/nomecalles/DescargaBDTCorte.icm
Base d’España:
es poden descarregar els límits de municipis, províncies i comunitats autònomes en SHP des de
ftp://www.ine.es/pcaxis/
Dades mundials:
diversos tipus de delimitacions de tot el món en format SHP es poden descarregar des de
http://www.diva-gis.org/Data
Hi ha altres fonts de dades i datasets escampats per tot internet.
PS: Es curiós que les subdivisions administratives de Catalunya, com districtes i seccions censals, no apareguin per enlloc. Potser en un futur es podran descarregar des de dadesobertes.gencat.cat ? Ara que s’acosten eleccions seria interessant per explorar-ne els resultats amb detall.
Contribuït per Oscar (201110101716):
Límits municipals, provincials i autonòmics d’Espanya, entre altres
geodades lliures (inclosos usos comercials):
http://centrodedescargas.cnig.es/CentroDescargas/equipamiento.do?method=mostrarEquipamiento
Els mateixos límits (bé, menys actualitzats) en shp:
http://www.fonts.cat/geodatos/EGRN/
No són tan bons com els 50.000 de l’ICC, però són llicència EGRN (ús
lliure fins i tot comercial, només cal mencionar l’IGN).
Si teniu dubtes o podeu completar el post amb altres dades, deixeu un comentari.
Dades obertes , realitat augmentada, hospitals i el dr House
Combinació de dades obertes, realitat augmentada, google maps, wikitudes, hospitals i directori de metges. Per a android: http://www.appbrain.com/app/hospitals-cat/com.HospitalsCat
Bravo per al josé Antonio Gil i el Luis Aguilar.
… llàstima que trobarem els hospitals tancats …
OrnitoLog
OrnitoLog, PisciLog, VegetLog, StrayLog
Es només una idea, no pas un projecte, i per tant segur que té problemes, contraindicacions, llacunes i febleses.
Bàsicament es tracta de desenvolupar una aplicació per dispositius mòbils que serveixi de guia per a la identificació d’animals.
Evidentment d’entrada seria una app per ornitòlegs, tant aficionats com professionals, però es podria fer el mateix per a plantes i arbres, o per a peixos per als submarinistes (amb packs específics segons els mars, que es comprarien apart), o per identificar colònies de gats i gossos de carrer per als ajuntaments, o qualsevol altra combinació animal/vegetal/mineral.
Podria tenir versions Basic, Pro i Deluxe, segons les features que empaqueti i el preu que tinguin, seguint el model freemium.
Es podria comercialitzar tant electrònicament des de qualsevol market d’aplicacions, com físicament associada a binoculars i allargavistes, però també es podria posar de lloguer a l’entrada de parcs i aiguamolls, o fins i tot es podria explotar en régim de moneder en ubicacions fixes.
Serviria tant per al reconeixement dels exemplars (unidireccionalment per reconeixement d’imatge a partir de les fotos fetes o per reconeixment de so a partir de les gravacions ambient, o bidireccionalment emprant el so original de la bèstia com a reclam) o bé amb connexió a internet per a permetre la catalogació i la posició dels individus.
Afegint-hi eines de crowdsourcing permetria l’anellat virtual de les aus i per tant la descripció de les migracions per agregació dels avistaments.
En fer-ho participatiu la pròpia comunitat acabaria ajudant els professionals tant en el seguiment com en la conservació, i s’acabarien generant automàticament mapes de distribució de les diverses espècies, mapes de les rutes migratòries, i altres mapes.
Permetria descarregar de llibres i papers el treball de camp i oferiria la gratificació instantània de poder reconèixer no només l’espècie sinó també l’individu particular en cas que hagúes estat prèviament classificat i catalogat.
Afegint-hi una component lúdica es podria fer rànquings d’usuaris per espècie, zona, exemplar, catalogacions noves, etc i concedir premis.
Serviria per compilar informació del món real que es podria utilitzar a posteriori per al planejament i la definició de polítiques ambientals, territorials, de conservació, de preservació, etc.
Generaria un inmens catàleg de la vida pràcticament sense esforç.
Totes aquestes funcionalitats s’adaptarien segons el target de l’aplicació ja que algunes d’elles funcionarien en aus però no en plantes, i per tant es podria comercialitzar diverses encarnacions del mateix codi per a usos diferents.
Algun emprenedor a la sala ?
Algun inversor disposat a enterrar diners ?
Raf